lunes, 14 de agosto de 2017

Nuestro longseller "Wabi-Sabi para artistas, diseñadores, poetas y filósofos" en el magazine de "La Vanguardia"





Este domingo en la doble página de recomendaciones sobre libros que los conferenciantes de la plataforma TED realizan, encontramos a nuestro "longseller", Wabi-sabi para artistas, diseñadores, poetas y filósofos del arquitecto norteamericano Leonard Koren.

Este año cumplimos el 20 aniversario!!! de nuestra primera edición en castellano, cosa que nos llena de orgullo, sobre todo hoy que es tan dificil que un libro aguante en la mesa de una librería más allá de un par de semanas.




Seguimos con "La censura invisible de Josep Pla" en "La Razón" del Domingo 13 de agosto




Este domingo pasado una reseña sobre el libro de Josep C. VergésLa censura invisible de Josep Pla (la relación de Josep Pla y su padre el editor de destino Josep Vergés con la censura en tiempos de la dictadura).

Esta vez la crónica en un diario de derechas como La Razón; Victor Fernandez, el autor de la reseña, que ya anteriormente había dedicado un espacio en su diario al primer libro de Josep C. Vergés editado por Sd·edicions Un pais tan desgraciat, memòria compartida amb l'editor de Destino, ha reseñado La censura invisible de Josep Pla siguiendo la pautas y el hilo que Josep C. Vergès entreteje en su libro.

viernes, 4 de agosto de 2017

El libro de Productes de Mercat "Els musclos, com prepara-lo 12 vegades" de Alberto Gressier en la revista "Cuina"













La conocida revista catalana de cocina Cuina dedica el número del mes de agosto al mejillón. Y, ¿acaso alguien conoce mejor este sabroso producto que Alberto Gressier? que es cocinero y autor de Els musclos, com preparar-los 12 vegades” editado por Sd·edicions.

Tras la publicación, hace escasos meses, de este pequeño recetario sobre el mejillón, que se encuentra dentro de la colección Productes de Mercat, Sd·edicions y el autor han permitido que la revista Cuina ofrezca un auténtico curso intensivo cocinando 4 recetas del libro lo que permitirá a los lectores sacarle el máximo partido a este marisco, un producto, por excelencia, al alcance de todos,. 

Sea en forma de sopa, con un toque de azafrán y langostinos, acompañado de verduras, al aroma de carbón o rellenos… El único problema será, tal vez, ¡tener que escoger entre todas las deliciosas recetas! 

Podéis encontrar estas recetas y muchas más en nuestro estupendo libro aquí.

¡Buen provecho!

Sguiendo en racha con polémica... "La censura invisible de Josep Pla en Cultura's"

Este sábado pasado en el Cultura's de La Vanguardia un artículo de Xavier Pla sobre el libro de Josep C. Vergès, La censura invisible de Josep Pla.

Y aquí más abajo dicho articulo y la respuesta de Josep C. Vergés a Xavier Pla.




Resposta de Josep C. Vergés a Xavier Pla sobre 'Liberals entre censors'

El Quadern gris Josep Pla el va reescriure dels dos quaderns gris originals de 1918 i 1919 exiliat durant la Guerra Civil quan Pla tenia la trentena. No és una obra de maduresa sinó de joventut


"El Quadern gris no és un tema tancat. Alexandre Plana ja diu el 1920 al principi de tot que són uns quaderns meravellosos. Perquè el primer a tenir en compte és que no es tracta d'un sinó de dos Quaderns gris. Només a final de gener 1965, després de signar el contracte i rebre tres manuscrits que podrien ser els dos Quaderns i Notes disperses, el meu pare troba massa curt un sol Quadern gris per a l'Obra Completa i suggereix unificar-los, cosa que Pla accepta.

L'altra cosa és que Pla diu clarament a Cruzet l'any 1951 que li envia 'ni la meitat' dels Quaderns gris que està recopiant i diu que no cedeix a la temptació de reescriure. Recopia igualment el 1964 durant 20 dies a la tardor. Així que no podem parlar de reescriure abans dels anys quaranta. Posats a especular jo diria que va reescriure quan estava exilat durant la guerra. No tenia res a fer i ell mateix explica que no va tenir èxit publicant articles en francès i italià. Posar al dia unes memòries seria una sortida per seguir ocupat escrivint. Jo mateix quan em vaig trobar a Suissa a partir de 2005 vaig escriure les memòries a mitges amb el meu pare d'Un país tan desgraciat. Millor reescriure els Quaderns gris i no espiar com l'acusa la claca marxista dominant. Ara maduresa als trenta i tants anys...

Tema Armand Caraben: si actuava per ordres de Cendrós, demostra que aquest era un gitano com després confirma atacant Pla per mal català quan no li dóna les obres completes. Sembla com si el perfumista tirés pel dret agafant el mecanoescrit de la Casa del Llibre després del suicidi de Cruzet.

Tres puntualitzacions. Primer, els mecanoescrits de la Casa del Llibre eren un desastre. El meu pare li diu a Pla que Notes disperses està ple de faltes i repeticions. Fins i tot demana si és material ja publicat, cosa que Pla nega. Llegir la lletra de Pla no és fàcil sense tenir molta pràctica. El meu pare tenia una secretaria en exclusiva que a més li consultava qualsevol dubte. El meu pare es queixa a Pla del temps que perd amb les consultes. Així que el mecanoescrit de Caraben no és de fiar si l'ha tret de la Casa del Llibre. Segon punt, sabem només que Pla ha entregat a Cruzet menys de la meitat dels Quaderns gris, així que si és incomplet el que hi ha a Censura, no vol dir que la resta s'ha escrit després, simplement que Cruzet o Caraben-Cendrós no tenien els originals sencers. Cruzet al principi dels cinquanta ja volia portar la part que tenia a censura aprofitant un canvi de censors. Vols dir que no és el mateix original enviat potser el 1954 per Cruzet i que reclama el 1964 Caraben? Per cert Pla escriu a finals de 1964 al meu pare que no entregui més coses seves a censura i El quadern gris, 30 anys després del cop d'Estat del dèspota Franco, és el primer llibre de Pla sense censurar. Seria interessant veure què va tallar la censura a Cruzet-Caraben-Cendrós. Tercer punt, Pla entrega al meu pare el gener de 1965 dos manuscrits dels Quaderns gris que es passen a màquina durant 1965. Les dates de Caraben no quadren. Com pot estar negociant amb Pla el 1964 quan aquest ni el cita al seu dietari? En canvi sí cita Miravitlles com a correu del tsar Cendrós. I a les cartes tenim tota la llarga negociació des de maig 1964 amb el meu pare. Un detall curiós, Pla vol que el contracte sigui secret amb l'excusa d'un deute amb Destino. Al llibre opino que més aviat és perquè vol seguir jugant al gat i la rata amb Cendrós, on el perfumista acaba cruspit sis mesos després. No estranya l'odi d'Omnium, a base de mentides com és habitual a Espanya.


D'on recopiava Pla la tardor de 1964 durant 20 dies? Era el manuscrit que li havia lliurat a Cruzet el 1951, retornat a la seva mort, més tot el que encara no havia enviat? I què recopiava abans, el 1951? Per a mi els papers desordenats de la reescriptura a l'exili. Hem de respectar el que diuen els dos editors i el propi Pla a partir de 1951."

viernes, 21 de julio de 2017

"La censura invisible de Josep Pla" en el Diari de Girona






En el Diari de Girona hace unas semanas salió una crónica sobre el libro de Josep C. Vergés, La censura invisible de Josep Pla. Como en Barcelona es difícil poder encontrar el Diari de Girona, finalmente conseguimos que nos lo enviaran y poder colgarlo en este blog.

lunes, 10 de julio de 2017

"El noi saltador..." con Laura Borràs y Pere Parramon

"Este libro hace apología de la cultura", gracias Laura Borràs por tus palabras. 
Los que estaban en la presentación con la miel en los labios, y los que no ya sabéis ¡empezad El noi saltador i la reina dels guardians rossos!  que ya no lo podréis dejar. 
Gracias Pere por tus pensamiento, gracias a La Impossible y gracias a todos por venir a disfrutar de una tarde estupenda.



video

La ultima lectura de El noi saltador i la reina dels guardians rossos puede estar en vuestras manos, ¡no os la perdáis!


video


Pere:
"Me preguntan ¿que hay de ti en el libro? Lo importante no es lo que tiene de mi sino lo que el lector encuentra de si mismo". 

"Este libro tiene espacios abiertos que son para el lector el lector los complete con su lectura".
"La ficción no es un espacio para escapar sino un espacio de construcción: en la realidad solo estamos de paso".






miércoles, 5 de julio de 2017

Crítica de El noi saltador en el Cultura's de La vanguardia




Hace un par de semanas en el suplemento Cultura's del diario La Vanguardia salió esta reseña de Nuría Albesa. Una critica-reseña que hace una estupenda aproximación a la novela de Pere Parramon, El noi saltador i la reina dels guardians rossos.