un pequeñisimo apunte

Aquí os dejo alguna pagina ya maquetada del libro "Joies de sorra" de Enric Majoral y el prologo que he escrito. Voy un poco de bolido con todo lo que me queda por hacer.
"Novament, i per segona vegada, em trobo prologant un llibre la principal finalitat del qual és mostrar-nos l’obra d’Enric Majoral. Ja fa cinc anys que es va editar el primer volum que recopilava la seva obra des dels anys 70 del segle passat fins al 2003. Ara, en aquesta nova edició que ens ocupa, hi trobem una part del seu treball posterior que aplega les Joies de sorra, els Retorns i els seus objectes (pots i llavors). D’aquesta part de l’obra d’Enric Majoral, en podem percebre com la tècnica per si mateixa proporciona una base definida i definitiva que aporta un caràcter únic a la peça. La superfície rugosa de totes les peces, on el material ha quedat totalment submergit en el color –i del qual, posteriorment, en pot resorgir– és summament important, perquè el portador anirà transformant la joia en la mesura en què la porti. En aquestes joies, hi trobem reminiscències d’altres èpoques, com poden ser el verd o el negre de l’oxidació, que ja apareixien en algunes peces anteriors, o les formes dels Peixos i dels Cuconets, que Majoral va reprenent i transformant. Però, com a amant de l’art, trobo una aportació diferent en aquesta sèrie, i és la importància del color, que predomina sobre la forma i el material: colors que em fan pensar en les paletes de Mark Rothko, Joan Miró o Alexander Calder. I també el tacte de la superfície d’aquestes peces em remet a les superfícies rugoses i vidriades dels quadres d’Alberto Burri o d’Antoni Tàpies dels seus anys matèrics. M’agradaria igualment transmetre el fet que totes les peces són úniques, que no hi ha seriació –a causa del procés de creació, que fa impossible la repetició– i de la importància que té poder tenir o portar una joia realitzada pel mateix artista; quelcom semblant a tenir a casa una obra d’art, que no per ser petita de mida ha de tenir menys interès.
Finalment, voldria destacar la capacitat d’Enric Majoral d’anar avançant, canviant, de no romandre aturat. És la seva curiositat, la seva capacitat d’assimilació i absorció de tot allò que l’envolta, per transformar-ho en la seva obra, el que fa que sigui un artista de primera fila sempre a punt de sorprendre’ns amb les seves creacions."